L'exercici de l'Enginyeria Tècnica Industrial comporta una gran responsabilitat. Des del disseny d'estructures i sistemes fins a la supervisió d'obres i projectes, qualsevol error tècnic pot generar danys patrimonials, materials o personals, derivant en reclamacions contra el professional.

El que molts Enginyers desconeixen és que aquestes reclamacions poden sorgir fins i tot anys després d'haver finalitzat un projecte. Els defectes en càlculs, instal·lacions o dissenys sovint es detecten quan l'edifici o sistema ja està en ús, deixant a l'Enginyer exposat legal i econòmicament.

L'Assegurança de Responsabilitat Civil Professional, especialment en la seva versió col·legial, és una eina clau per a protegir-se d'aquestes situacions. Aquesta assegurança, de quedar acreditat l'error i la responsabilitat de l'Enginyer, no sols assumeix els costos d'indemnitzacions i defensa jurídica, sinó que també ofereix cobertura retroactiva per als projectes lliurats amb anterioritat a l'entrada de vigor de la pòlissa i adapta les seves condicions a les necessitats específiques del col·lectiu professional.

Mitjançant el present Blog, analitzarem un cas real d'error tècnic i reclamació tardana, detallant els avantatges de l'assegurança de RCP i explicarem els motius pels quals és imprescindible mantenir la pòlissa activa per a garantir la seguretat jurídica i econòmica dels Enginyers Tècnics Industrials.

Les reclamacions per errors en projectes poden sorgir fins i tot anys després de ser lliurats. Tenir una assegurança adaptada a les teves necessitats professionals és la millor manera de protegir el teu patrimoni i reputació.

CAS REAL:
Error de càlcul i reclamació tardana

En 2009, un Enginyer Tècnic Industrial va ser contractat per a dissenyar i implementar el sistema de climatització d'un gran complex logístic. El disseny incloïa:

• La selecció i dimensionament dels equips d'aire condicionat i ventilació
• El càlcul de les càrregues tèrmiques de l'edifici considerant l'activitat inicial
• La instal·lació del sistema de control automatitzat per a optimitzar el consum energètic
  En el disseny original, i, pesi que així li ho havia sol·licitat el seu client, l'Enginyer no va contemplar una ampliació futura de l'ús del complex (com a augment de personal i maquinària), la qual cosa va impactar de manera directa en:
• Un càlcul insuficient de les càrregues tèrmiques

La selecció d'equips subdimensionados per a l'operació màxima de l'espai en hores punta.

El sistema va funcionar correctament durant els primers anys perquè el complex fins i tot operava dins de les capacitats projectades. No obstant això, en 2018, 9 anys després de finalitzar els treballs i, després d'un augment en l'activitat, els problemes van començar a manifestar-se i és que, després de 9 anys en operació, el client va començar a notar seriosos inconvenients:

• Avaries freqüents: Els equips d'aire condicionat treballaven al límit de la seva capacitat per a mantenir les temperatures, la qual cosa va provocar sobreescalfaments i constants reparacions.
• Costos energètics elevats: A causa del treball forçat dels sistemes, el consum energètic va superar en un 40% les previsions del projecte
• Danys econòmics: La sobrecàrrega en els sistemes va obligar el client a detenir parcialment les seves operacions per a realitzar ajustos i reparacions, la qual cosa va generar pèrdues en la seva activitat.

El client va presentar una reclamació via correu electrònic en 2018 i 2019 que no van ser ateses per l'Enginyer per no tenir constància d'haver-les rebut. Davant la falta de resposta de l'Enginyer, en 2020, 11 anys després, el client envia burofax exigint:

• La reposició del sistema de climatització, mitjançant el reemplaçament complet dels equips subdimensionados i redissenyo del sistema per a suportar la nova càrrega tèrmica (150.000 €)
• La indemnització pels  sobrecostos operatius
  acumulats (50.000 €)
• La indemnització pels danys econòmics indirectes a conseqüència de la paralització parcial del complex per a reparar i actualitzar el sistema (70.000 €)

Així les coses, l'Enginyer que ja s'havia jubilat, s'enfrontava a una reclamació de 270.000 €. Afortunadament, s'havia mantingut assegurat en la pòlissa mitjançant la modalitat d'inactiu i, una vegada acreditada la seva responsabilitat després de la designació d'un equip pericial i d'advocats especialitzats en reclamacions d'enginyeria que el van defensar en el procés de negociació evitant que el cas arribés a judici, la companyia, a través de la pòlissa col·legial va cobrir el cost de la substitució del sistema i les indemnitzacions pels danys econòmics causats.

CONCLUSIONS

Encara que els treballs es van realitzar en 2009, els danys atribuïts a l'Enginyer es van manifestar en 2018, moment en el qual, el perjudicat va tenir coneixement de l'error i va poder reclamar el rescabalament.

Encara que la Llei ens parla de l'existència de terminis de prescripció per a reclamar (1 any per a la RC extracontractual i 5 anys per a la RC Contractual, com és el cas), el còmput d'aquests terminis comença des del moment en el qual manifesta el mal i el perjudicat pot reclamar el mateix, això és, en 2018.

D'igual forma, el perjudicat havia enviat reclamacions via correu electrònic en 2018 i 2019, i una última, via burofax, en 2020, 11 anys després de la terminació dels treballs. Amb cadascuna d'aquestes reclamacions, el perjudicat va interrompre el còmput del termini per a reclamar de 5 anys, reiniciant-se el mateix amb cadascuna d'elles.

La possibilitat que s'interrompin els terminis amb accions realitzades pels perjudicats mitjançant l'enviament de reclamacions per qualsevol mitjà, posa de manifest la necessitat de comptar amb una assegurança que cobreixi a l'Enginyer no sols durant la seva vida laboral, sinó amb posterioritat a haver cessat la seva activitat.