• Les universitats ofereixen als estudiants més de 180 titulacions de Grau que no habiliten per a exercir la professió regulada d'Enginyer Tècnic Industrial.
• En el conjunt de totes les Enginyeries Tècniques, hi ha més de 200.000 persones, entre titulats i estudiants, les titulacions dels quals no els permeten exercir com a enginyers habilitats, la qual cosa limita les seves aspiracions professionals a l'hora de tenir capacitat legal per a signar projectes d'enginyeria, direccions tècniques, informes, etc.

Madrid, 10 de juny de 2024.- A punt de començar l'època de les matriculacions universitàries, el Consejo General de la Enginyeria Técnica Industrial de España (COGITI) recorda als estudiants l'important que és tenir tota la informació per a triar una titulació d'Enginyeria de l'àmbit industrial, ja que les universitats ofereixen més de 180 titulacions de Grau que no habiliten per a exercir la professió regulada d'Enginyer Tècnic Industrial; i en aquest cas, els alumnes podrien veure limitades les seves aspiracions professionals i veure's forçats a haver de realitzar, posteriorment, un altre títol de Grau o un determinat Màster.

En el conjunt de totes les Enginyeries Tècniques, en l'actualitat, hi ha més de 200.000 persones, entre titulats i estudiants d'Enginyeria, les titulacions de la qual no els permeten exercir com a enginyers habilitats, segons es desprèn de la informe “Anàlisi dels Estudis d'Enginyeria a Espanya” realitzat pel INGITE (Institut de Graduats en Enginyeria i Enginyers Tècnics d'Espanya), amb les dades que llancen les estadístiques que ofereix el Ministeri d'Universitats en relació als matriculats i egressats en les titulacions d'Enginyeria. Tot això es deu a la proliferació de titulacions de Grau especialistes que no permeten exercir les professions regulades d'Enginyeria Tècnica.

El Consell General de l'Enginyeria Tècnica Industrial d'Espanya (COGITI) porta diversos anys denunciant aquesta realitat, i amb l'objectiu d'ajudar als estudiants en el moment de triar una titulació universitària concreta, de la branca d'Enginyeria Industrial, posa a la seva disposició una “Guia de titulacions”, en la seva pàgina web corporativa: https://cogiti.es/guia-de-titulaciones.

Es tracta, en definitiva, que els estudiants siguin plenament conscients dels estudis que triaran, amb la màxima transparència possible, ja que és habitual que les universitats no ofereixin aquest tipus d'informació, la qual cosa genera sorpreses desagradables als alumnes quan són coneixedors que amb la seva titulació no tindran capacitat legal per a signar els seus projectes d'Enginyeria, direccions tècniques, informes, etc.

Totes les titulacions de Grau en Enginyeria Mecànica, Elèctrica, Electrònica i Automàtica i Química Industrial són les que donen accés a la professió regulada d'Enginyer Tècnic Industrial, i per a la resta dels graus que imparteixen les universitats, els estudiants haurien de consultar la citada “Guia de titulacions”, atès que les situacions són molt diverses; encara que per norma general, les titulacions de Graduat en Enginyeria de l'Energia, Organització Industrial, Disseny Industrial, Tecnologies Industrials, etc., no condueixen a professió regulada.

Segons el citat estudi del INGITE, del total de les 436 titulacions de la branca industrial de l'Enginyeria, 255 són habilitants i 181 no habilitants. En els últims 8 anys, ha disminuït un 11,89% el nombre d'alumnes matriculats en un grau habilitant, i ha augmentat un 20,94% el de matriculats en graus no habilitants. De tal manera que els matriculats en graus no habilitants suposen un 46% en l'actualitat.

Quant al nombre d'alumnes diplomats, en els últims 8 anys ha disminuït un 9,51% pel que fa als graus habilitants, i ha augmentat un 27,14% en els graus no habilitants. D'aquesta manera, els egressats en graus no habilitants suposen un 47,4% en l'actualitat.

En el conjunt de les Enginyeria Tècniques, en aquest mateix període, han proliferat les titulacions de grau no habilitant (458), que han augmentat un 48,2%. S'observa, per tant, un augment progressiu dels graus no habilitants. Els matriculats en graus habilitants han descendit un 13,07% en els últims 8 anys, mentre que els matriculats en graus no habilitants han augmentat un 34,19%.

Per part seva, els egressats en graus habilitants han descendit un 18,9% en els últims 7 anys, mentre que els egressats en graus no habilitants han augmentat un 46,1%.

Per a José Antonio Galdón Ruiz, president de COGITI, és essencial donar una solució a les desenes de milers de titulats en enginyeria sense habilitació professional, i posar fi a aquesta situació al més aviat possible, oferint un model més competitiu i basat en les competències adquirides al llarg de la vida.

“És el moment de modernitzar les professions d'Enginyeria”, indica Galdón, que al seu torn lamenta l'escassa informació que s'ofereix als estudiants i que els impedeix decidir amb criteri. “Sempre ha estat millor prevenir que curar, i en aquest cas, els egressats sense habilitació es veuen forçats, en la majoria dels casos, a continuar els seus estudis, la qual cosa té un altíssim impacte social, no sols per la major inversió de temps i diners, sinó a més pel cost d'oportunitat que suposa la incorporació tardana al mercat de treball, sobretot, quan els nostres competidors en l'ordre europeu i mundial el fan després de tres o quatre anys d'estudis universitaris”, assenyala.

“No comparteixo el que hi hagi titulacions d'Enginyeria que no et permetin realitzar les actuacions pròpies d'aquesta, i que a més considero incompleixen la legislació espanyola en matèria universitària (RD 822/2021), que indica de manera clara que el nom de la titulació no pot induir a error amb els efectes professionals que transfereix”, indica Galdón.

En aquest sentit, el president de COGITI fa una crida als ministeris de Ciència, Innovació i Universitats, i al d'Indústria i Turisme, així com a la CRUE (Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles), “perquè siguin conscients d'una vegada de la magnitud del problema que s'està generant, i almenys escoltin les propostes que fem des de les corporacions col·legials”, conclou.